des de la Ronda

enfanga't

2009-04-15T13:12:00.000-07:00

A l'enfanga't d'aquest any hi ha hagut màgia amb el foc i la terra. Les peces van perdre protagonisme, davant el foc i els forns de paper i argila, resistint la pujada tèrmica, alguns forns deuen haver arribat a 1000 graus, poca broma. No ho puc assegurar, de fet ningú que no hagi vist les peces ho pot assegurar. N'hi havien set, i tots tiraven diferent, per tant els resultats són força sorprenents. La senzillesa de la terra ballava tèbia el frenessi del foc, complementàries, antagòniques, el teixit fulminant amb la fluïdesa duradora. Aquí l'alquimista primitiu frueix com un nen. De nens n'hi havia però de trenta per amunt...

AutoBrossAt

2009-02-04T13:07:00.000-08:00

autorretrAt
Més val tard que mai, aquest és el meu homenatge a Joan Brossa en el desè aniversari de la seva mort. Un rampell psicodèlic inspirat en Brossa i Barry Godber autor de la coberta del disc de King Crimson

Joana

2007-08-20T16:14:00.000-07:00

un mes
tres dies

Noticies de l'Emergent 2007

2007-07-24T06:01:00.000-07:00

Un fenòmen ben estrany ha sobtat l'opinió pública el cap de setmana passat del 13 i 14, i el següent 20, 21, i 22 de juliol. Un energúmen anomenat "Benvinclown" ha trastocat el públic del festival Emergent d'enguany. Aquest festival de les arts escèniques amb artistes "emergents" ha sobreeixit, aquest dilluns, amb importants efectes sobre un públic poc avesat a tanta intensitat creativa improvisada. Hores després grans i petits encara patien els efectes de tan defectiva actuació. Segons els organitzadors Benvinclown era un pallasso creat per l'ocasió, per donar la benvinguda als espectadors del festival d'una manera amena i divertida. Les persones que van estar exposades més temps del compte al personatge poden quedar tocades de per vida, asseguren els experts. Les seqüeles que descriuen alguns psicòlegs són al·lèrgies, buits anímics per no ser rebuts per un Benvinclown amb una minidosi de confetti. Els menys afectats pel síndrome benvinclown com a mínim van acabar les existències de confetti i sabó especial de fer bombolles de Massegur i Busquets.
El director del festival no va poder fer declaracions després de cinc dies digerint tant singular personatge, i degut a la seva constant exposició va haver de ser hospitalitzat i el diagnòstic apunta a greu o molt greu. Aquesta deu ser la seqüela més greu del síndrome "benvin", com alguns anomenen a aquest nou fenòmen. Tot l'equip organitzador ha quedat a l'espera d'un diagnòstic més precís i se'ls ha mantingut en observació clínica un dia sencer on seran donats d'alta avui mateix amb una prescripció facultativa curiosa, la de veure algun programa tipus salsa rosa o alguns capítols de Vent del pla per recuperar-se plenament i integrar-se a la societat sense perill de patir cap recaiguda de l'efecte "benvin".
Algunes reaccions a la capital del regne no s'han fet esperar amb titulars tant poc dignes per l'ofici, ja tocat del periodisme, com: "Los secesionistas del Consejo comarcal de Gerona reparten subvenciones para traumatizar, con un más que dudoso arte, la salud mental de los más pequeños" titulava ahir un rotatiu el nom del qual us estalviarem.

Agència E(jE)

el cel d'aquell dia

2007-07-16T10:36:00.000-07:00

Era tard i no era cap hora. Encara que... sempre hi ha coses a fer... En el meu cap no hi cap estar sense fer res. Quan tanco els ulls veig un punt que es mou, i del punt una llenca que segueix el punt, la retina. Res, si res és tancar el ulls, el 'res' no vol dir res. Ai que m'envolico. Obro ulls, tenia ganes de quedar-me mirant aquell moment, però la idea de la idea em va interrompre, distreure. Immortalitzar el moment, uns núvols, l'excusa, quina excusa, una foto. Quin cel! (foto cel des del cagador)

Filla meva

2007-05-10T15:17:00.000-07:00

Filla meva, has quedat molt bé en la teva primera foto.
Realment els humans estem tant assedegats d'imatges, que fins i tot a l'úter hi fiquem la càmera, abans de neixer ja volem veure-li la cara, la mida del fèmur, serà alta, baixa, s'assemblarà tú a mi... la..."l'ésser".
Em sento com això, com un occidental que fica el nas fotogràfic a tot arreu, necessitem veure per creure, caçar la imatge, sempre veure-hi a través de; Si és prou palpable!! De totes maneres té certs avantatges, ser-ho, ser-hi...
Potser ella ho veurà d'aquí uns anys i no s'ho creurà, o potser ho veurà tant normal, tal com va tot la seva generació ni s'hi fixarà de normal que serà, i quan faci una mirada enrere a través de la fotografia veurà que aquest moment és pels pares com l'observació d'una supernova a mil·lions d'anys llum per un astrònom.
Definitivament has quedat molt bé i com a mínim has de saber que ja tenim alguna opinió del teu gest, de la teva posada en escèna, provocadora, si més no...

camehame!

2007-04-12T23:23:00.000-07:00

epèntesis

2007-04-11T14:01:00.000-07:00

f FON Inserció en un mot d'un fonema no etimològic (per comoditat articulatòria, per analogia, etc).

per prudència

2007-04-08T14:45:00.000-07:00

[c. 1400; del ll. ratio, -onis 'càlcul, modalitat, índole', a partir del nominatiu per via semiculta, tot i que és possible que sigui a través de l'it. razza o l'oc. ant. rassa]

del Paraguai

2007-02-21T06:15:00.000-08:00

"Brotguai" és el nom de la companyia de la qual formo part juntament amb en Kiku Batlle i en Joni Tramuntana. No som imitadors ni actors de dramàtic, som un poti poti de pallassos, malabaristes i animadors de carrer amb cert ànim d'agitar i entretenir públic infantil, a part de les consciències i l'ànim de lucre (de baix cost). De fet als nens ens hi referim com a "feres", que ho són, i en aquest aspecte ens va la "doma". Aquest seria algun dels nostres principis, i de fet el nostre "pallasso" interior abarca molt més.
Els nostres personatges no tenen l'estètica del pallasso típic. Però ho som, ho volem ser.
Els nostres referents són múltiples i variats. I en el ram dels malabaristes sovint els millors són gent totalment desconeguda, bé, els coneixem nosaltres. Entre els que ens han marcat més precisament hi ha els "Gandini" que fa poc van venir a l’auditori i que coneixem fa quasi 10 anys d'algunes convencions europees de malabaristes. Són molt anglesos ells...
Al llarg de la nostra vida, hem vist moltes coses, a mi m'agrada molt el compromís Leo Bassi, entre els més provocadors i Jango Edwards que van venir al teatre de salt i a Tàrrega, etc. És impossible recordar tots dels noms de totes les companyies que em vist... A Tàrrega a la Bisbal i en altres festivals hem vist de tot i hem fet de tot. És impossible descriure tot el que hem vist, tot té a veure amb les arts escèniques, principalmentl circ. És meravellós, tot plegat infinit, com ho eren molts gags d’època, Chaplin, Keaton. Inesgotable cinema. També hem al·lucinat amb el Circ du Solei, com tothom, però la elit no és tant propera i més si has vist tots els seus espectacles cada vegada és més difícil que et sorprenguin, tant com en uns jocs olímpics, l’encara més difícil? Ja no es pot anar més enllà, només en la ingravidesa.

Apologia de l'espardenya

2007-02-16T00:43:00.000-08:00

Després de tot aquest merder de Kelme pels articles d'opinió de l'Oleguer aprofito per fer una apologia de les espardenyes, les d'espart i de betes, sense pneumàtic, “detotalavida”. Són, sens dubte, les sabates més respectuoses amb els drets laborals dels treballadors d'aquí (que molts diners no deuen guanyar ja que estan fetes a ma i no a màquina com aquestes[1]), són ben ecològiques i del tot biodegradables (comprovat), i el que té més sentit, el més important, són respectuoses amb el peu, el peu s'hi emmotlla perfectament; amb els dies el peu va fent el seu motlle i dona forma a l'espart, els primers dies et dona la sensació de flotar i tens els peus ben ventilats... també són relativament econòmiques. L'únic inconvenient deu ser aquest, que no duren gaire i més si ets una mica saltimbanqui... però tot i així duren perfectament una primavera-estiu, sempre i quan no es mullin.
L'excusa de fer boicot a Kelme m'ha anat bé, però en realitat mai he tingut unes Kelme, i ara ja se que mai en tindré unes.
M'agradaria que un futbolista com l'Oleguer i fins i tot un Ronaldinyo fessin promoció d’un producte tant de la terra i tant còmode. Amb ells les espardenyes s’arribarien a conèixer a tot el món, i de passada els Països Catalans. Que les espardenyes no siguin apropiades per jugar a futbol no treu que no vagin bé per la resta, que ja és molt.
Una altre proposta interessant de cares a la política de promoció de productes de casa seria que els càrrecs de governació d'en Puigçercòs a més d’estar obligats a dur corbata els obligués a portar espardenyes, potser ho agrairien ells i la seguretat social.

ninots

2006-12-31T04:17:00.000-08:00

Hi ha ninots com aquest de plastilina que funcionen com autòmats i sempre fan el mateix, es repeteixen sense fi, en bucle, però l'únic que perd la paciència sóc jo mateix que l’he fet. Però d’autòmats ninots i titelles n’hi ha de molts tipus.
Ara em referiré a les titelles, perquè no són exactament ninots de funcionament automàtic, normalment es creuen uns grans gestors de l'economia i la política i només fan el que els deixen fer, infrastructures, càrrecs i delegacions. De fet, ens ho fan veure entre línies, que ni els que mouen els fils de la titella tenen cap mena d'autonomia, només la del seu compte corrent, no volen deixar veure que són simplement caps visibles i que si surten del camí que els ha marcat el seu neo-liberalisme (més neo que liber) al final vendran menys. No hi ha risc. Vendre, vendre i vendre, aquesta la vertadera política, i com treure'n grans dividends? comprar la competència i fer veure que ets independent, així comença la manipulació mediàtica. Uns perquè són monàrquics i deuen alta fidelitat al rei de les espanyes ( Godó ) altres sota l'etiqueta de la social-estupidesa (socialisme post-nacional nacionalista del cocido madrileño i el jamon de jabugo o sea, PPesoe), i d’altres sota el domini de l'esglèsia (Roucope) i altres cambres de comerç. A això hi afegim l'especulació de càrrecs de confiança i un sistema judicial franquista, resultat: L'estat de les paranoïes. Ai! si Espanya es trenqués... seriem feliços (tot arribarà). Però què és de fet Espanya?
No seria gaire diplomàtic però en lloc d'agrupar-se amb el nom de looby per la independència, ens hauriem d’infiltrar i associar-nos amb espanyols normals amb el nom de looby pel desballestament de l'estat espanyol? Looby por un desguace pacífico del reinohispanico (que le quiten lo vailao por sus sobre dosis de café). Així que a partir d'ara proposaré aquesta idea a la totalitat dels habitants de l'estat espanyol... es dirà Más vale rota que enferma. La deconstrucción de un estado. Posibilidad de federarse a bajo coste,( e intentar ser amigos): altas prestaciones para su propia identida, la española supongo. Si quieren continuar siendo subditos de algún rei ustedes mismos. Asseguramos la compra de jamones, quesos, vino i algun cereal.

Fum molt de fum

2006-12-25T12:44:00.000-08:00

Aleluya! no és avui un bon dia qualsevol per començar el bloc d'un noi ros i blanquet, ros i blanquet? Però, nascut a principis de febrer i no pas el 25, fum fum fum!
De fet una mica de fum fum fum per fer això( ). El d'aquest espai, entre els parèntesi, una mica...de pneuma diví
Dia genial per divagar, i buscar de fer quelcom diferent que menjar i veure, menjar i veure més!
Salut, i bon solstíci d'hivern!. ( )