Després de tot aquest merder de Kelme pels articles d'opinió de l'Oleguer aprofito per fer una apologia de les espardenyes, les d'espart i de betes, sense pneumàtic, “detotalavida”. Són, sens dubte, les sabates més respectuoses amb els drets laborals dels treballadors d'aquí (que molts diners no deuen guanyar ja que estan fetes a ma i no a màquina com aquestes[1]), són ben ecològiques i del tot biodegradables (comprovat), i el que té més sentit, el més important, són respectuoses amb el peu, el peu s'hi emmotlla perfectament; amb els dies el peu va fent el seu motlle i dona forma a l'espart, els primers dies et dona la sensació de flotar i tens els peus ben ventilats... també són relativament econòmiques. L'únic inconvenient deu ser aquest, que no duren gaire i més si ets una mica saltimbanqui... però tot i així duren perfectament una primavera-estiu, sempre i quan no es mullin.
L'excusa de fer boicot a Kelme m'ha anat bé, però en realitat mai he tingut unes Kelme, i ara ja se que mai en tindré unes.
M'agradaria que un futbolista com l'Oleguer i fins i tot un Ronaldinyo fessin promoció d’un producte tant de la terra i tant còmode. Amb ells les espardenyes s’arribarien a conèixer a tot el món, i de passada els Països Catalans. Que les espardenyes no siguin apropiades per jugar a futbol no treu que no vagin bé per la resta, que ja és molt.
Una altre proposta interessant de cares a la política de promoció de productes de casa seria que els càrrecs de governació d'en Puigçercòs a més d’estar obligats a dur corbata els obligués a portar espardenyes, potser ho agrairien ells i la seguretat social.
0 comentaris:
Publica un comentari