enfanga't

A l'enfanga't d'aquest any hi ha hagut màgia amb el foc i la terra. Les peces van perdre protagonisme, davant el foc i els forns de paper i argila, resistint la pujada tèrmica, alguns forns deuen haver arribat a 1000 graus, poca broma. No ho puc assegurar, de fet ningú que no hagi vist les peces ho pot assegurar. N'hi havien set, i tots tiraven diferent, per tant els resultats són força sorprenents. La senzillesa de la terra ballava tèbia el frenessi del foc, complementàries, antagòniques, el teixit fulminant amb la fluïdesa duradora. Aquí l'alquimista primitiu frueix com un nen. De nens n'hi havia però de trenta per amunt...

AutoBrossAt

autorretrAt
Més val tard que mai, aquest és el meu homenatge a Joan Brossa en el desè aniversari de la seva mort. Un rampell psicodèlic inspirat en Brossa i Barry Godber autor de la coberta del disc de King Crimson

Joana

un mes
tres dies

Noticies de l'Emergent 2007

Un fenòmen ben estrany ha sobtat l'opinió pública el cap de setmana passat del 13 i 14, i el següent 20, 21, i 22 de juliol. Un energúmen anomenat "Benvinclown" ha trastocat el públic del festival Emergent d'enguany. Aquest festival de les arts escèniques amb artistes "emergents" ha sobreeixit, aquest dilluns, amb importants efectes sobre un públic poc avesat a tanta intensitat creativa improvisada. Hores després grans i petits encara patien els efectes de tan defectiva actuació. Segons els organitzadors Benvinclown era un pallasso creat per l'ocasió, per donar la benvinguda als espectadors del festival d'una manera amena i divertida. Les persones que van estar exposades més temps del compte al personatge poden quedar tocades de per vida, asseguren els experts. Les seqüeles que descriuen alguns psicòlegs són al·lèrgies, buits anímics per no ser rebuts per un Benvinclown amb una minidosi de confetti. Els menys afectats pel síndrome benvinclown com a mínim van acabar les existències de confetti i sabó especial de fer bombolles de Massegur i Busquets.
El director del festival no va poder fer declaracions després de cinc dies digerint tant singular personatge, i degut a la seva constant exposició va haver de ser hospitalitzat i el diagnòstic apunta a greu o molt greu. Aquesta deu ser la seqüela més greu del síndrome "benvin", com alguns anomenen a aquest nou fenòmen. Tot l'equip organitzador ha quedat a l'espera d'un diagnòstic més precís i se'ls ha mantingut en observació clínica un dia sencer on seran donats d'alta avui mateix amb una prescripció facultativa curiosa, la de veure algun programa tipus salsa rosa o alguns capítols de Vent del pla per recuperar-se plenament i integrar-se a la societat sense perill de patir cap recaiguda de l'efecte "benvin".
Algunes reaccions a la capital del regne no s'han fet esperar amb titulars tant poc dignes per l'ofici, ja tocat del periodisme, com: "Los secesionistas del Consejo comarcal de Gerona reparten subvenciones para traumatizar, con un más que dudoso arte, la salud mental de los más pequeños" titulava ahir un rotatiu el nom del qual us estalviarem.

Agència E(jE)

el cel d'aquell dia

Era tard i no era cap hora. Encara que... sempre hi ha coses a fer... En el meu cap no hi cap estar sense fer res. Quan tanco els ulls veig un punt que es mou, i del punt una llenca que segueix el punt, la retina. Res, si res és tancar el ulls, el 'res' no vol dir res. Ai que m'envolico. Obro ulls, tenia ganes de quedar-me mirant aquell moment, però la idea de la idea em va interrompre, distreure. Immortalitzar el moment, uns núvols, l'excusa, quina excusa, una foto. Quin cel! (foto cel des del cagador)

Filla meva

Filla meva, has quedat molt bé en la teva primera foto.
Realment els humans estem tant assedegats d'imatges, que fins i tot a l'úter hi fiquem la càmera, abans de neixer ja volem veure-li la cara, la mida del fèmur, serà alta, baixa, s'assemblarà tú a mi... la..."l'ésser".
Em sento com això, com un occidental que fica el nas fotogràfic a tot arreu, necessitem veure per creure, caçar la imatge, sempre veure-hi a través de; Si és prou palpable!! De totes maneres té certs avantatges, ser-ho, ser-hi...
Potser ella ho veurà d'aquí uns anys i no s'ho creurà, o potser ho veurà tant normal, tal com va tot la seva generació ni s'hi fixarà de normal que serà, i quan faci una mirada enrere a través de la fotografia veurà que aquest moment és pels pares com l'observació d'una supernova a mil·lions d'anys llum per un astrònom.
Definitivament has quedat molt bé i com a mínim has de saber que ja tenim alguna opinió del teu gest, de la teva posada en escèna, provocadora, si més no...

camehame!